Prehistòria: Procediments

ART ANTIC: LA PREHISTÒRIA

Períodes de la prehistòria L'any 4000000 a.C. ens situem obviament a la prehistòria, més precisament al Paleolític Inferior. Com fa moltíssims anys d'això, l'home ha anat canviant al llarg de la seva història, i en aquella època, els humans es deien Australopitecs antics. Avançem gairebé 3500000 anys, ja al paleolític mitjà, on l'ésser humà ja s'hi assemblava bastant al de l'actualitat, i aquesta espècie li dèiem Homo sapiens neanderthalensis. 12000 anys més tard, ja al Paleolític superior, apareix la espècie que a l'actualitat encara som, el Homo sapiens sapiens. L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA Els humans tenen un aspecte que s’ha anat modificant i canviant moltíssim al llarg del temps, després de un llarg període d’evolució. Fa aproximadament uns 5 milions d’anys un tipus d’animals de la època, els ‘’primats antropoides’’, que tenien aspecte de simis i que probablement caminaven sobre les extremitats del darrera (les cames), van començar un llarg procés de transformació que acabaria amb el que som a l’actualitat,  en el gènere humà. Aquest llarg procés es coneix amb el nom d’hominització. El primer científic que va pensar que l’ésser humà va sortir d’una llarg evolució va ser el famós Charles Darwin.  Els estudis i pensaments que va realitzar es van publicar en un llibre titulat L’origen de les espècies.  imatge de Charles Darwin. Els científics han demostrat que els avantpassats de l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i els goril·les , procedeixen d’un mateix ‘’lloc’’. S’han estudiat centenars de restes d’avantapassats de l'ésser humà que han estat trobades a tot el món i s'han pogut tenir les següents conclusions -El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc. -Caminaven drets i eren de talla petita, molt baixets. -Es van desenvolupar en zones de alta temperatura, sobretot a Àfrica. -Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa. -L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia. A més, va aprendre a controlar el foc amb el que es defensava millor dels animals i es podia escalfar. A partir de l’hominització, els humans i el món es coneixen, i es compenetren amb el que diem cultura. En les primeres etapes de la història humana, la cultura es basa sobretot en la creació i utilització d’instruments o eines que augmenten l’eficàcia de l’organisme davant del medi. La prehistòria La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. És el període de temps en el que els humans apareixen, i la època on apareixen els primers escrits. ·La prehistòria es pot dividir en dos grans períodes -L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític. El paleolític comprèn des de l’aparició dels primers humans fins que aquests van ser capaços de produir els aliments que necessitaven per viure. El descobriment del foc és l’avenç més important d’aquest període. El neolític comprèn des de l’inici de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. La invenció de la roda és l’avenç més important d’aquest període -L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro. S’inicia en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines El paleolític Les cultures del paleolític Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant menjar mitjançant la caça, és per això que tenien una forma de vida nòmada (no vivien en un mateix lloc). Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps. De vegades, aquests homes i dones del paleolític reben el nom d'homes de les cavernes perquè molts estris i moltes restes s'han trobat en coves. Les cavernes que feien servir estaven situades en llocs alts, des d'on podien controlar una vall o un riu. Aquests grups humans, a més de viure en cavernes, també vivien a l'aire lliure en petits campaments. Les cabanes estaven construïdes amb fang, pedres, branques, pells, etc. Gairebé tots els objectes fabricats que ens han arribat són estris relacionats amb la subsistència destinats a la caça d'espècies variades i a la recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el  tipus sílex . Les Venus Les venus eren el què s’associava com a ‘’cos perfecte’’ pels humans de l’època. Tipus de venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení. Alguns historiadors les van associar amb una incitació a la fecunditat i amb la preocupació dels humans per la seva pròpia reproducció. Destaquen el volum exagerat dels pits i lels pits. Una de les Venus més coneguda i representativa d'aquest període és la Venus de Willendorf. Venus de Willendorf Les pintures rupestres Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i estan fetes amb colorants naturals de  colors molt vius: el vermell, el negre i l'ocre. En alguns casos, aquestes pintures representen els animals amb què s'alimentaven: cérvols, mamuts, cavalls, toros… i no semblen respondre a cap propòsit artístic tot i que devien tenir un caràcter màg a vegades: dibuixar els animals a les parets de la cova devia voler afavorir la futura cacera d'aquests animals. Les següents són fotos d’ Altimira (Cantàbria), i del Cogul. El neolític Les cultures neolítiques Al llarg de generacions i generacions de convivència i observació, es va anar perfeccionant el coneixement dels animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Així, els humans van ser capaços de plantar llavors en terrenys adequats i també de capturar animals fins a iniciar un procés conscient de control del bestiar . Aquestes activitats suposaven la revolució més espectacular de la història de la humanitat: l'ésser humà ja no depenia dels recursos espontanis que li oferia la naturalesa i passava a produir grans quantitats d'aliments d'una manera conscient i voluntària. El canvi el va obligar a fixar la seva residència a determinats territoris i a desenvolupar nous útils apropiats per a les noves activitats. A la vegada, al disposar de més aliments i més previsibles, els grups humans podien ser més nombrosos Els grups humans que es van especialitzar en les pastures van continuar portant una vida nòmada a la recerca de noves pastures segons les estacions de l'any. En canvi, els grups sedentaris practicaven una agricultura de tipus itinerant dins d'unes àrees de terreny determinades amb la finalitat d'assegurar la fertilitat dels seus camps de conreu, a més de vetllar pel seu control. La revolució agrícola comportà canvis en el tipus d'assentament humà. Es van haver d'organitzar residències permanents per emmagatzemar les collites i les noves i complexes eines: aixades, pals de cavar, morters, recipients per les llavors i els fruits , etc. Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. Els camperols necessitaven recipients per guardar gra, aliments, aigua, etc. D'aquesta necessitat va néixer la ceràmica . Les primeres peces de ceràmica estaven fetes a mà, més endavant es va inventar el torn del ceramista. L'aprofitament de l'energia animal, la navegació a vela i el descobriment de la roda, són també conquestes del neolític. El neolític i la religió Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar-los resposta. Les diferents manifestacions artístiques i funeràries que s'han trobat poden confirmar que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat sobre els animals. L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat. La pluja, el sol, les estacions… són les forces que es veneren durant el neolític. En el neolític pren una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats. Poc a poc es va anar desenvolupant la teoria dels déus, uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens que els humans no es podien explicar. Els megàlits A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat grans monuments de pedra anomenats megàlits. Aquests monuments podien estar relacionats amb la creença dels déus i ser llocs de culte . Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredor. Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Tant els dòlmens com les galeries es cobrien amb terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els clans familiars i les tribus dipositaven als seus morts. Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment. Podien tenir una funció màgica o simplement delimitar un territori. A Carnac (municipi de Bretanya, França) existeixen grans camps de menhirs alineats.La següent és una imatge de Stonehenge.