Art prehistòric

https://docs.google.com/presentation/d/1kqap65CPItLUjm7NQFdp-Zgao_3csMLNOF9C37a0nAI/edit?usp=sharing

Exercicis Prehistòria

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:

R/ Són:

-Els dòlmens. que són unes construccions de pedra semblant a una gran taula, però de pedra. És un tipus de monument funerari (tombes col·lectives). Tenen grans pedres verticals que sostenen una de horitzontal.                                                                                                                       

Imatge de un dòlmen

-El menhir: és una gran pedra vertical, ho utilitzaven per matar els traïdors, per a marcar límits territorials i per ceremònies religioses (especialment funeraris).

2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

• L'Homo erectus descobreix el foc. → PALEOLÍTIC .300.000 a.C............................................................................................................
• Apareixen les primeres manifestacions artístiques. →PALEOLÍTIC
• .20000-15000 a.C....................................................................................
• L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. →NEOLÍTIC      .4000 a.C.................................................................................................
• Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. →EDAT DELS METALLS
• VI mil·leni a.C.

3.Fes un informe sobre aquesta imatge:

R/ Aquesta imatge és de la venus de Willendorf. Representa el prototip de ''dona ideal'' d' aquella època. Com veiem a la imatge, es veu una dona bastant obesa, cosa que a l' actualitat no és el que més agrada a l' home, però fa uns 30000 anys, al veure una dona obesa els homes sabien que tenia aliment, i per això atreia als homes. A més, els homes de aquella època pensaven que si tenien les nalgues més grosses, podrien responsabilitzar-se i carregar més als seus fills. Al 2008 va ser el centenari del descobriment d' aquesta important obra, la Venus de Willendorf.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

R/ Es troben a una petita localitat cantàbrica, a Altamira. És una pintura rupestre llevantina.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:

R/ Són uns caçadors a punt de caçar a animals, que semblen bous o una cosa semblant. La finalitat d'això potser era com ensenyar les tècniques de caçera als progenitors, o per veure els seus èxits.







5. Fes una presentació a l’impress amb les caracterìstiques més destacades de l’art prehistòric.

Prehistòria: Procediments

ART ANTIC: LA PREHISTÒRIA

Períodes de la prehistòria L'any 4000000 a.C. ens situem obviament a la prehistòria, més precisament al Paleolític Inferior. Com fa moltíssims anys d'això, l'home ha anat canviant al llarg de la seva història, i en aquella època, els humans es deien Australopitecs antics. Avançem gairebé 3500000 anys, ja al paleolític mitjà, on l'ésser humà ja s'hi assemblava bastant al de l'actualitat, i aquesta espècie li dèiem Homo sapiens neanderthalensis. 12000 anys més tard, ja al Paleolític superior, apareix la espècie que a l'actualitat encara som, el Homo sapiens sapiens. L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA Els humans tenen un aspecte que s’ha anat modificant i canviant moltíssim al llarg del temps, després de un llarg període d’evolució. Fa aproximadament uns 5 milions d’anys un tipus d’animals de la època, els ‘’primats antropoides’’, que tenien aspecte de simis i que probablement caminaven sobre les extremitats del darrera (les cames), van començar un llarg procés de transformació que acabaria amb el que som a l’actualitat,  en el gènere humà. Aquest llarg procés es coneix amb el nom d’hominització. El primer científic que va pensar que l’ésser humà va sortir d’una llarg evolució va ser el famós Charles Darwin.  Els estudis i pensaments que va realitzar es van publicar en un llibre titulat L’origen de les espècies.  imatge de Charles Darwin. Els científics han demostrat que els avantpassats de l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i els goril·les , procedeixen d’un mateix ‘’lloc’’. S’han estudiat centenars de restes d’avantapassats de l'ésser humà que han estat trobades a tot el món i s'han pogut tenir les següents conclusions -El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc. -Caminaven drets i eren de talla petita, molt baixets. -Es van desenvolupar en zones de alta temperatura, sobretot a Àfrica. -Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa. -L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia. A més, va aprendre a controlar el foc amb el que es defensava millor dels animals i es podia escalfar. A partir de l’hominització, els humans i el món es coneixen, i es compenetren amb el que diem cultura. En les primeres etapes de la història humana, la cultura es basa sobretot en la creació i utilització d’instruments o eines que augmenten l’eficàcia de l’organisme davant del medi. La prehistòria La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. És el període de temps en el que els humans apareixen, i la època on apareixen els primers escrits. ·La prehistòria es pot dividir en dos grans períodes -L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític. El paleolític comprèn des de l’aparició dels primers humans fins que aquests van ser capaços de produir els aliments que necessitaven per viure. El descobriment del foc és l’avenç més important d’aquest període. El neolític comprèn des de l’inici de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. La invenció de la roda és l’avenç més important d’aquest període -L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro. S’inicia en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines El paleolític Les cultures del paleolític Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant menjar mitjançant la caça, és per això que tenien una forma de vida nòmada (no vivien en un mateix lloc). Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps. De vegades, aquests homes i dones del paleolític reben el nom d'homes de les cavernes perquè molts estris i moltes restes s'han trobat en coves. Les cavernes que feien servir estaven situades en llocs alts, des d'on podien controlar una vall o un riu. Aquests grups humans, a més de viure en cavernes, també vivien a l'aire lliure en petits campaments. Les cabanes estaven construïdes amb fang, pedres, branques, pells, etc. Gairebé tots els objectes fabricats que ens han arribat són estris relacionats amb la subsistència destinats a la caça d'espècies variades i a la recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el  tipus sílex . Les Venus Les venus eren el què s’associava com a ‘’cos perfecte’’ pels humans de l’època. Tipus de venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení. Alguns historiadors les van associar amb una incitació a la fecunditat i amb la preocupació dels humans per la seva pròpia reproducció. Destaquen el volum exagerat dels pits i lels pits. Una de les Venus més coneguda i representativa d'aquest període és la Venus de Willendorf. Venus de Willendorf Les pintures rupestres Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i estan fetes amb colorants naturals de  colors molt vius: el vermell, el negre i l'ocre. En alguns casos, aquestes pintures representen els animals amb què s'alimentaven: cérvols, mamuts, cavalls, toros… i no semblen respondre a cap propòsit artístic tot i que devien tenir un caràcter màg a vegades: dibuixar els animals a les parets de la cova devia voler afavorir la futura cacera d'aquests animals. Les següents són fotos d’ Altimira (Cantàbria), i del Cogul. El neolític Les cultures neolítiques Al llarg de generacions i generacions de convivència i observació, es va anar perfeccionant el coneixement dels animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Així, els humans van ser capaços de plantar llavors en terrenys adequats i també de capturar animals fins a iniciar un procés conscient de control del bestiar . Aquestes activitats suposaven la revolució més espectacular de la història de la humanitat: l'ésser humà ja no depenia dels recursos espontanis que li oferia la naturalesa i passava a produir grans quantitats d'aliments d'una manera conscient i voluntària. El canvi el va obligar a fixar la seva residència a determinats territoris i a desenvolupar nous útils apropiats per a les noves activitats. A la vegada, al disposar de més aliments i més previsibles, els grups humans podien ser més nombrosos Els grups humans que es van especialitzar en les pastures van continuar portant una vida nòmada a la recerca de noves pastures segons les estacions de l'any. En canvi, els grups sedentaris practicaven una agricultura de tipus itinerant dins d'unes àrees de terreny determinades amb la finalitat d'assegurar la fertilitat dels seus camps de conreu, a més de vetllar pel seu control. La revolució agrícola comportà canvis en el tipus d'assentament humà. Es van haver d'organitzar residències permanents per emmagatzemar les collites i les noves i complexes eines: aixades, pals de cavar, morters, recipients per les llavors i els fruits , etc. Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. Els camperols necessitaven recipients per guardar gra, aliments, aigua, etc. D'aquesta necessitat va néixer la ceràmica . Les primeres peces de ceràmica estaven fetes a mà, més endavant es va inventar el torn del ceramista. L'aprofitament de l'energia animal, la navegació a vela i el descobriment de la roda, són també conquestes del neolític. El neolític i la religió Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar-los resposta. Les diferents manifestacions artístiques i funeràries que s'han trobat poden confirmar que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat sobre els animals. L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat. La pluja, el sol, les estacions… són les forces que es veneren durant el neolític. En el neolític pren una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats. Poc a poc es va anar desenvolupant la teoria dels déus, uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens que els humans no es podien explicar. Els megàlits A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat grans monuments de pedra anomenats megàlits. Aquests monuments podien estar relacionats amb la creença dels déus i ser llocs de culte . Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredor. Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Tant els dòlmens com les galeries es cobrien amb terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els clans familiars i les tribus dipositaven als seus morts. Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment. Podien tenir una funció màgica o simplement delimitar un territori. A Carnac (municipi de Bretanya, França) existeixen grans camps de menhirs alineats.La següent és una imatge de Stonehenge.

Obra pictòrica: El crit

EL CRIT

Anàlisi

1.Documentació general:
1.1 Què és?Nom del quadre
R/ És una obra pictòrica de finals del segle XIX, el seu nom és el crit (Skrik en noruec)
1.2 Què s'hi veu?
R/ Es veu una persona en primer pla que no es sap ben bé si és un home o una dona per la poca definició de la silueta. Aquesta persona, crida angoixada, i aquest crit sembla que es transmet en tot el paisatge.
1.3 Quan es va fer?Cronologia.
R/ L'obra data del 1893.
1.4 Qui en va ser l'autor?
R/ L'autor de el crit és Edvard Munch (Loten, Noruega 12/12/1863) - (Ekely (a uns 20 km d'Oslo) 23/1/1944.
1.5 On es troba o es trobava?
R/ Es troba a la Nasjonalgalleriet (gal·leria nacional de Noruega), a Oslo.
1.6 Quin era el context polític, econòmic, cultural, etc. del moment?
R/ Es va pintar aquesta obra a París, el 1893, en plena revolució industrial. Aquesta etapa marca un abans i un després en el pensament polític, social, i sobretot econòmic, hi ha molts canvis en tots els aspectes.

2.Anàlisi formal
2.1 Com és la pintura?
R/ Està feta d' oli i tremp. 
2.2 Aspectes diversos. Descripció.
R/ És una icona cultural desde que va acabar la Segona Guerra Mundial. El pintor diu que reflecteix l'estrés, l'angunia i la por de la soletat. Es va  pintar a París, tot i que és un símbol de la cultura noruega.
2.2.1 Suport utilitzat.
R/ El suport utilitzat és sobre cartró.
2.2.2 Tècnica pictòrica?
R/  La tècnica utilitzada va ser l'oli i tremp sobre cartró de 91 cm x 73,5 cm.
2.2.3 Distribució de l'espai, dels elements. Predomini de quin tipus de línies?Composició
R/ La figura principal es troba en primer pla i centrada. No obstant, tant la barana com les corbes del fons (així com la seva postura ondulada), dónen bastant de dinamisme a l'escena. A les figures que passejen, igual que al pont hi predominen les línies rectes, al contrari del personatge principal, que té línies ondulades.

2.2.4 Com és l'il·luminació? I el color?

R/ Hi ha una contraposició entre les gammes càlides y fredes que contrasten entre elles. A l'obra els colors són el vermell i el blau, que es barrejen entre sí. S'il·luminen especialment el mar del fons, amb vaixells llunyans que et fan sentir sol, i també la persona que fa el famós crit. Fan la tècnica del clarobscur.

2.2.5 Expressa repòs, moviment, força..? On?

R/ L' autor diu que la persona que apareix en el qudre deia això: ''Anava caminant amb dos amics mentre el sol s'anava ponent, i el cel es va tornar vermell. Jo em vaig parar i, cansat, em vaig aguantar a la barana. Els meus amics van continuar sense mi, i jo seguia al mateix lloc, sol, morint-me de por.'' Amb l'obra i veient aquestes paraules podem dir que expressa soledat, angústia, i sobretot por, terror a els canvis repentins que estan passant a la societat, la incertesa de no saber que pot passar en un futur proper.
2.2.6 Hi ha text inclòs?
R/ No.
2.2.7 Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?
R/ Es veuen influències de artistes famosos de l'època, amb les línies rectes i ondulades, i el tipus de color en que està pintat. També perquè es basa amb la tècnica del clarobscur. Les diferències són bastantes, però la principal és que en aquesta obra, la expressió del protagonista és més gran que moltes altres obres de la època.

3. Interpretació:
3.1 Quin tema és?Estil.
R/ És l' estil expressionista.
3.2 Amb quina finalitat es va pintar?Quina funció compleix?
R/ Amb la finalitat de veure el món interior de la conciència humana. No fa ninguna funció.
3.3 Quins elements de l' imaginari de l'època tradueix:
R/ Que la gent s'imaginava un futur fosc, com passa en la obra.
3.4 Qui encarregà l' obra?
R/ Ningú
3.5 A qui s'adreçava l' obra
R/ A els ciutadans de l'època.
3.6 Símbols
R/ No n'hi ha.
3.7 Quines influències artístiques s' hi poden observar?
R/ Es veuen influències artísitiques de Vincent Van Gogh, o del francès Toulouse-Lautrec.
3.8 Si hi ha text: Quina és la seva funció? Quina relació hi ha amb la imatge?
R/ No hi ha text.
3.9 Quins recursos expressius s'han emprat per a persuadir el receptor? Quins valors vol transmetre?
R/ Les línies ondulades i rectes, els canvis de tons dels colors que criden l'atenció, el mar del radere que representa ''la felicitat'' i el que està mirant el protagonista de l'obra, que sembla terrorífic, això és el que més crida l' atenció. 

4. Conclusions.
R/ He fet el crit perquè és la meva obra pictòrica preferida. Trobo que és una obra pessimista, que crida a la tristesa, però em sorprèn tot el que expressa, les influències, i la incertesa del que hi ha davant del protagonista del quadre, el crit em sembla una gran obra d'art.

Anàlisi de obra escultòrica

Anàlisi de l'obra escultòrica

3. L’escultura

3.1. Definicions

Art d’esculpir.

Cal distingir entre talla i modelat.

Talla

o cisellat

Es refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del llatí

sculpere: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior. Com deia Miquel Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria, l’únic que cal fer és ajudar-la a sortir. També cal recordar d’aquest artista els seus famosos inacabats, figures aparentment sense polir, com la Pietat Rondanini. L’escultor quan talla realitza una tasca de desbastat que demana molta habilitat tècnica.

La Pietat Rondanini,

Castello

Sforzesco, Milà (1552-1564)

(marbre, 1,95 m alt)

Modelat

Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions

a la cera perduda amb obres petites, atès que són farcides de metall, o la fundició d’arena amb resultat final d’escultura buida.

•

La plàstica
-Deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. D’aquest significat restringit passà la plàstica a definir en general tota l’activitat escultòrica. En un tercer sentit encara més ampli i que ve del grec plàso, és tota aquella dirigida al tacte i a la vista; diferenciant-la de la música i de la poesia. De fet, avui es considera plàstica: l’arquitectura, l’escultura, la pintura i les arts decoratives.

3.2. El tret específic de l’escultura: la tridimensionalitat

La característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l’escultura de bulto rodó o exempta, ocupant d’un espai real de tres dimensions (és per això que es parla, generalitzant, d’estatuària) i també es troba a l’escultura de relleu, malgrat estar formant part d’un pla. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer des de llocs distints, per això fa que prengui importància el factor llum i la imposició, o no, per part de l’artista d’un determinat angle visual òptim per percebre l’obra.

3.3. Materials

Precisament per les característiques ja anotades, el material que configura l’obra escultòrica tindrà una importància cabdal

Troubetzkoy, Paul (1866-1938).

Retrat de Matías Errázuriz Ortúza, Bronze a la cera perduda. Alt: 39,5 cm, ample: 30 cm, profund: 31 cm.

Fos per A. A. Hébrard. França. 1909.

El material escultòric s’ofereix tant a la vista com al

Tacte

Això reforçarà els diferents poders expressius dels diversos materials. L’expressivitat d’aquests –força més consistents i sòlids que els materials de la pintura- dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la textura aconseguida per l’escultor: si l’obra és aspra i rugosa o bé brillant i polida, o si hom copsa el rastre deixat pels estris de l’artista o aquest ha deixat les seves empremtes...

Nous materials han esdevingut susceptibles de formar part de l’escultura des de principis del s. XX, com els muntatges fets amb objectes trobats o de desferra, el poliuterà...

3.4. Repòs i moviment

La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin contribuirhi. La disposició o combinació de línies verticals i horitzontals amb d’altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, com ara triangles i rectangles, poden donar a l’obra una més gran sensació de moviment o de repòs. La il·lusió de moviment es crea mitjançant:

a) el

Ritme o composició en seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. Una variant són els ritmes lineals oblics, com per exemple, la composició en diagonal, la forma S, el ritme helicoïdal...; i

b) la tensió:
 Com a dinamització i vivificació.

Discòbol de Miró

Moviment real

a) el de l’espectador al voltant de la figura. S’aconsegueix pel tractament rítmic de la  pròpia escultura (escultura hel·lenística i dels períodes semblants: barrocs); 

                                                                 

Laocoont i els seus fills,

Museus Vaticans, Roma (Itàlia)                     Apol·lo i Dafne, Bernini

b) el moviment real, iniciat pel rus Naum Gabo (1920) amb una construcció d’una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor, produint una àrea de vibració o

volum virtual.

Naum Gabo,

Kinetic Construction (Standing Wave), (1919-20, replica 1985)

- - - - - - - - - - - - - -

Així per exemple, en els períodes clàssics es recorre a una solució estàtica amb predomini de les línies verticals i horitzontals, i les formes de triangles rectangles i equilàters,els quals comporten una sensació d’estabilitat. A períodescom el Barroc, l’art opta per solucions molt més dinàmiques amb predomini de diagonals i formes geomètriques inestables.Hi ha també d’altres procediments per donar a l’obra un estat concret, així, el moviment pot venir d’una tensió interior que es desprengui de la pròpia escultura, com passa a les obres de Rodin.

3.5. Llum i color

Llum

Té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. Per exemple: mitjançant zones còncaves i convexes, deixant espais buits a l’interior de la peça.

Color

Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.

                                                                                                                                                                                                                                   

El profeta,

Pau Gargallo                                       

3.6. Dificultats en l’apreciació de l’escultura

L’escultura com a art sempre ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per autodefinir-se. Aquesta autonomia només s’ha aconseguit contemporàniament i han estat fonamentals autors com Rodin i Moore.

L’escultura és sobretot una massa tridimensional, ocupant un espai i constatada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l’aparença visual. L’escultura sol·licita el sentit del tacte i això és molt important.

3.7. Vocabulari

Esculpir

Entretallar (esculpir de mig relleu), entallar, tallantar, modelar (en argila, cera, etc.).

Comparable: cisellar, burinar, gravar.

Escultor

Estatuari, estatuer, imatger, imaginaire, entretallador, tallista.

Escultura

Plàstica o art plàstica, torèutica (art de treballar en relleu el vori, la fusta, etc.), estereotomia (art de tallar la pedra, la fusta, el ferro, etc.), estatuària, imatgeria.

L’obra esculpida

Estàtua, imatge, figura, talla, entalladura, entretalla, relleu (baix relleu, mig relleu, alt relleu), bust, tors, esbós, carassa o mascaró, angelot (figura gran d’àngel que hom posava a les façanes); cariàtide, atlant i telamó (tots tres) (figura de pedra que serveix de columna o de pilastra), anàglif (ornament esculpit).

FITXA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA

1. Observació i anàlisi de l’escultura

•

Caracterització de l’obra:

a) segons la seva..

forma:

-exempta (dreta, sedent, tors, bust, grup)

Una escultura exempta és la que permet que es giri completament al seu voltant.

      

Paulina Borghese, Antonio Canova  

El relleu, en canvi, està unit a un fons i no es pot voltar.

-relleu

El relleu negatiu és el relleu en què les figures estan més enfonsades que no el plànol primitiu.

Relleu negatiu (temple d’Horus)

L’alt relleu és el relleu en què les figures sobresurten més de la meitat del seu volum.

Alt relleu (

els hidròfors, frisos del Partenó)

El baix relleu és el relleu en què les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum.

•

Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental.

-

Fang cuit i vidriat (policromat o no): terracotta. La tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment.

-

Pedra (granit, basalt, marbre...). La tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte).

-

Fusta (policromada o no). La tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra).

-

Metall (or, plata, coure, ferro). La tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatge de metalls.

-Altres materials: ivori, estuc, plàstic, vidre...

•

Composició i incidència de la llum.

-Relació entre els volums de l’obra (distribució, pes, agilitat...) i creació d’espais interiors i exteriors (espais buits, escultura tancada cap a ella mateix, escultura oberta...).

-Incidència de la llum sobre l’obra (parts il·luminades, parts ombrejades, l’obra atura la llum o la deixa passar...) i com afecta l’observació de l’estàtua (la llum crea espais).

-Ordenació de l’equilibri i de la simetria o no de l’obra.

La proporció, és a dir, la relació entre els diferents parts del cos, i entre elles i el conjunt, ha estat sempre objecte d’estudi per part dels escultors. Ben aviat es va establir el concepte de cànon (regles), que el grec Policlet (s. V aC) va fixar en 7 (el cap entre set vegades en l’alçada tota del cos) i un altre grec, Lisip, en 7,5.

  

                                                                                                                                                                                                                                       

Cànon de Policlet            Cànon de Lisip

•

Estructura i moviment

Observació de quina és la línia (o les línies) estructural de l’obra, si hi predomina la línia recta i els angles tallants, si l’obra té tendència a l’estatisme (hieratisme), si hi dominen les corbes i els angles són arrodonits, si l’obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc.

hieratisme                         dinamisme

•

Textura. Tipus d’acabament de l’obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.)

2. La funcionalitat de l’obra

-Decoració aplicada a un monument arquitectònic (fris i mètopa, relleus interiors, timpà...) i la seva adaptació a les limitacions de l’espai assenyalat.

-Suport d’un element constructiu (columna, capitell, arquivolta...).

-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior (jardins, places, públiques...).

3. Identificació de l’obra i valoració del seu caràcter històric

-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.

-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.