PINTURA AL SEGLE XX

L'ESCULTURA DEL SEGLE XX

GUERNICA

EL GUERNICA
1. Por qué es tan importante?

Su creación refleja el compromiso del artista con un hecho contemporáneo: un ataque aéreo de los fascistas contra un pueblo vasco en el 25 de abril de 1937. También destaca porque su estilo está entre el cubismo y el realismo, ya que aunque las formas están distorsionadas y fragmentadas, resultan entendibles: el toro, el pájaro, el caballo y la espada rota le dan un estilo que no se influencia en una sola época , por eso es tan carismático e importante.

Es tan poderosa que Colin Powell, ex secretario estadounidense de Defensa, ordenó cubrir una reproducción para defender la invasión estadounidense a Irak.

2. Por qué se llama así?
La visita de Picasso a España justo antes de la guerra civil le supone una gran curiosidad por la fiesta de los toros. Todos sus elementos están en el cuadro: el toro símbolo de fuerza, brutalidad y oscuridad, el caballo de la inocencia y la víctima indirecta de todas las tragedias, el espacio acotado y la espada. Los símbolos taurinos muestran aquí la esencia de España y su sufrimiento.
La luz de la lámpara ilumina la escena central y no se sabe muy bien si estamos en una escena interior o al aire libre, puesto que la no nos da ninguna clave al respecto. El cuadro es el más elaborado y pensado de Picasso, realizó 45 bocetos o estudios previos, que fotografió y amplió al objeto de componer el conjunto de una manera coherente y expresiva.

3. Legado
El Guernica, ya que habla de la historia, y el sufrimiento que tuvo todo el mundo en general durante el siglo XX, es considerado el cuadro más famoso y con más legado del siglo pasado.

VENÈCIA

Si busques un lloc per a passar unes vacances en família o amb amics, no t’ho pensis dues vegades, Venècia és el teu destí perfecte. Aquesta bonica ciutat es situa al nord-est italià, donant pas al meravellós mar Adriàtic. Pots fer infinitat de coses, com passejar pel famós centre històric (patrimoni de la UNESCO), passejar per ponts com el de Rialto, asseure’s i menjar-te un bon gelat a la plaça de San Marco o com no, fer un tomb amb la cèlebre gondola. Ara us explicarem més detalladament els llocs de ‘’la Sereníssima’’ on no podeu faltar-hi.

---

Mapa de Venècia

Basílica de Sant Marc

El 829 es va aixecar una primera esglèsia per allotjar el cos de l’evangelista Sant Marc i les relíquies que havien estat portades d’Alexandria. Aquesta primitiva esglèsia va acabar incendiada el 976 i refeta amb rapidesa. El 1063, es va construir la basílica actual. Deu anys després ja era acabada, però la seva decoració va anar enriquint-se en el decurs dels anys. La basílica destaca especialment per la quantitat de mosaics que adornen el seu interior. Exteriorment, l’esglèsia presenta una sèrie de cinc portals, sota cinc arcades decorades en diverses èpoques.

PLAÇA SAN MARCO

Què podem dir de la plaça San Marco, el principal destí turístic de Venècia. És una plaça molt gran, amb més de 11 segles d’història. Al segle XIII es va acabar el paviment, i va adoptar la forma que té a l’actualitat. San Marco és el centre de Venècia, i realment aquesta plaça té tots els requisits per a que puguis gaudir d’una bona estona: bars i restaurants al antic estil, on el menjar (especialment la pasta) és exquisit, gelateries, alguns cops acompanyades amb música en directe, i com no, la gran Basíl·lica acompanyada del enorme campanar, o el famós Palau Ducal.

Com a curiositat, la plaça de San Marco és el lloc més baix de Venècia, i si visites aquesta plaça amb una tormenta de pluja, pot ser que s’inundi (cosa que passa sovint) i l’aigua arribi fins al Gran Canal, si més no, sorprenent.

PONT DELS SOSPIRS

A Venècia hi ha gran quantitat de canals, acompanyats de centenars de ponts. Un dels ponts més famosos, i bonics és el pont dels Sospirs. Aquest pont és conegut arreu del món, on tots els turistes aprofiten per a fer-hi fotos i recordar aquest únic moment de passar per un dels ponts més cèlebres del món. Està molt a prop de la plaça de Sant Marc, i uneix el Palau Ducal i la presó de la Inquisició. Està construït per sobre del Rio di Palazzo, i per a accedir-hi, s’ha de seguir l’itinerari secret del palau Ducal, per tant no és de fàcil accés. Aquest pont es va construïr l’any 1600, per tant té més de 5 segles. És un pont amb forma d’arc, de pedra ‘’caliza’’.

Com a curiositat, hi ha més ‘’ponts dels sospirs’’ arreu del món, com un a Lima, Oxford, o Cambridge.

El Pont dels Sospirs, encara que no ho sembli, té un origen (el nom) molt trist. Passaven els presoners a les presons del palau Ducal després de ser condemnats. Si, sospiraven, però perquè era molt possible que aquella fós l’última vegada que veiessin aquella bonica ciutat, degut a les terribles condicions de les presons d’aquella època. Té un origen molt trist, però la veritat és que a l’actualitat, qui va al pont dels sospirs és gent feliç i romàntica, amb ganes de disfrutar d’aquest únic pont.

Palau Ducal

El Palau Ducal està situat a l’extrem oriental de la plaça Sant Marc. És un dels símbols de la glòria i el poder de Venècia. L’edifici és d’estil gòtic. El palau va ser residència dels duxs, seu del govern i de la cort de justícia i presó de la República de Venècia. Aquest palau, de forma cúbica, és com un gran bloc de marbre daurat pel sol. L’edifici està calculat amb tanta intel·ligència que de cap manera produïx una sensació d’inestabilitat o fragilitat.

Pont de Rialto

L’actual pont de pedra està format per un únic arc, dissenyat per Antonio Da Ponte i construït entre 1588 i 1591. A cada costat de les rampes hi ha una fila de cubiculums en arcs de mig punts,que serveixen com a comerços. Es recolza en 600 puntals de fusta, amb la construcció parada de tal manera que en cada moment les juntes de les dovelles són perpendiculars a l’empenta de l’arc.

La peculiaritat d’aquest pont és que sembla trencar amb la tradició arquitectònica de construir ponts de tipus romà basats en l’estructura d’arc de mig punt amb una nova tipologia d’arc rebaixat. Però en aquest cas la innovació nomes és visual.

picasso

Casa Batlló

LOCALITZACIÓ OBRES GAUDÍ, MUNTANER, I PUIG

El Modernisme

El Modernisme català

El Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal de remarcar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, en un període conegut com la "Renaixença" després d'una llarga depressió, on la principal raó va ser la dura derrota del 1714 i per culpa d'això, la pèrdua dels drets i institucions nacionals.

 
Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el liderat d'aquest moviment, que volia demostrar que l'art català tornava a néixer amb un nou moviment, el modernisme.

El paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per  definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d'una arquitectura nacional", exposa la manera d'aconseguir una arquitectura moderna que reflecteixi com és el caràcter nacional català.

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental que es comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques. 

Aquestes noves tendències són evidents en les diferents arts com l'arquitectura (inclosos tot tipus d'edificis com la casa batlló), escultura (tant com a art independent, com a complement d'edificis), pintura, arts decoratives (amb materials com mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberteries, catifes, etc.), literatura i música.

El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas o Santiago Rusiñol (organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).

Molts artistes es reunien en bars per a parlar sobre tècniques que feien servir. Aquestes reunions també eren freqüentades per artistes com Picasso -les seves pintures de les èpoques blava i rosa estan considerades com modernistes-, Miquel Utrillo, Mir, Pichot i altres.

La revista "Pèl i ploma" publicada per Ramon Casas va ser el portaveu del moviment a Barcelona.

Aquesta actitud col·lectiva de renovació artística i progrés va ser la base per a l'impuls d'un dels més brillants períodes de l'art català.

Caspar david friedrich Mejores Obras

Pintors Romanticistes

Neoclassicisme Resum

NEOCLASSICISME

1. LA IL.LUSTRACIÓ

Durant el segle XVIII a Europa va triomfar la Il·lustració, corrent cultural i de pensament que pretenia il·luminar amb la "llum de la raó" el món, encara que l' església catòlica s'hi oposés.

Les principals característiques són:

• La raó és la base principal del coneixement.
• Optimisme sobre la capacitat de l'ésser humà i sobre el progés de la humanitat.
• Posar en pràctica les descobertes cinetífiques i aplicar les aportacions dels filòsofs.
• Educació com el millor mitjà per difondre la raó.

Principals pensadors:

• Montesquieu. Propposa la separació dels poders de l'estat: Poder executiu, judicial i legislatiu.
• Rousseau. Planteja el concepte de democràcia en el que la sobirania nacional recau sobre el poble.
• Voltaire. Critica l'absolutisme i proposa un sistema polític parlamentari que limités el poder del monarca.

2.EL NEOCLASSICISME
 L' art neoclàssic va sorgir en la segona meitat del XVIII com un estil oposat al rococó.

• Segueix els ideals de la il·lustració.
• Estil molt més senzill que el rococó.
• L'esgotament del barroc i el descubriemnt de les ruïnes de Pompeia (l'any 1748) comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
• Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes.
• Es desenvolupa principlament a França.

ARQUITECTURA

• Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes conmemoratives com les romanes.
• Un exemple d'arquitectura neoclàssica són l'''església de la Madeleine'' o la "columna Vendome" tots dos a París.
• Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació del seu poder. Per aquesta raó ciutats com París o Madrid van ser embellides amb edificis.

ESCULTURA

• El més gran exponent va ser l'italià Canova. Eros i Psique es podria considerar com la seva obra més famosa.

PINTURA

• Es reprodueixen fets de la seva època.
• Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.
• Destaca el pintor Jacques-Louis David amb obres com ''la coronació de Napoleó'' o ''el jurament dels horacis''

3.GOYA

Aquest artista aragonès és un pintor molt difícil de catalogar en un estil concret. Sense cap mena de dubte va ser un avançat a la seva època i una font d'inspiració dels moviments pictòrics posteriors. Les raons són diverses:

• La seva imaginació i l'ús del color van inspirar als Romàntics.
• Als realistes els va influenciar amb la seva preocupació per les classes socials més baixes.
• La pinzellada solta, la psicologia dels personatges i el color van influir en els impressionistes.
• Als expressionistes els va cridar la despreocupació per les formes de la pintura de Goya.

Es pot parlar de tres fases en la pintura de Goya:

1. Pintor de cort. Destaquen els retrats de la família reial com ''La família de Carles IV'' i cartons per a la Reial Fàbrica de Tapissos.
2. Invasió francesa. Estil més punyet amb l'objectiu que els seus quadres transmetessin la tragèdia i l'horror. ''Afusellaments del 3 de maig'' i '' 2 de maig''.
3. Època obscura. Escenes macabres, pinzellada pràcticament impressionista. Són d'aquesta època la sèrie de gravats que es diuen ''Disbarats''

Neoclassicisme Banc d'imatges

Francisco de Goya

">

Obra de Velázquez: Las Meninas

LES MENINES 

1. Documentació General

1.1 Què és? Nom del quadre.

R/ Las Meninas de Diego de Velázquez

1.2 Què s' hi veu?

R/Es veu entre les dues portes un mirall que reflecteix la imatge, una gran tècnica. A l'extrem esquerre del quadre hi ha Velázquez amb la paleta i el pinzell, mirant un punt que nosaltres no podem veure. És com si mirés cap a nosaltres. Al seu costat apareix una primera menina de la reina, vestida d'un blau verdós, i aquesta li ofereix a la infanta Margarida un gerro de fang. La infanta,vestida de seda blanca amb adorns vermells dirigeix ​​la seva mirada fora del quadre, igual que Velàzquez.

1.3 Quan es va fer? Cronologia.

R/ Es va fer entre els anys 1655 i 1656

1.4 Qui en va ser l' autor?

R/ Diego de Velázquez.

1.5 On es troba o es trobava?

R/ Al Museo del Prado, Madrid.

1.6 Quin era el context polític, econòmic, cultural, etc., del moment?

R/ Era època de Contrarreforma, tornava l' església al poder. A la gent no li va agradar, però ho va d'haver acatar. El clergat manava.

2. Anàlisi Formal

2.1 Com és la pintura?

R/ És una pintura molt innovadora, degut a tècniques com la penombra, o la il·luminació, que representa que ve de les finestres laterals. Està feta de oli, sobre un llenç.

2.2Aspectes diversos. Descripció:

2.2.1 Suport utilitzat:

R/ El llenç, o un bastidor de fusta.

2.2.2 Tècnica pictòrica

R/ Oli sobre llenç.

2.2.3 Distribució de l'espai , dels elements. Predomini de quin tipus de línies?

 R/ Es mostra una habitació rectangular en penombra, il·luminat per la llum que penetra a través de les finestres laterals i per les portes del fons. Predomini de línies triangulars, cosa molt típica de Velázquez.

   2.2.4 Com és la il·luminació? i el color?

R/  Per la llum que penetra a través de les finestres laterals i per les portes del fons, els colors no són molt cridaners, es fa la tècnica del clarobscur.

2.2.5 Expressa repòs, moviment, força..?On?

R/ La escena expressa repòs, o almenys les cares d'alguns dels membres d' aquesta. Miren cap a un lloc(no sabem a on) amb una cara relaxada.

2.2.6 Hi ha text inclòs?En cas afirmatiu, cal indicar la situació i si és de tipus eslògan.

R/ No.
2.2.7 Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?

R/ És el primer que fa el pas des de la pintura tenebrista a les formes del realismo lluminós. Encara que no arriba al barroquisme ni al universalisme de Rubens, ni tampoc li interessa el moviment en acció ni la passió el mou a la execució dels seus quadres.

3 Interpretació:

3.1 Quin tema és ? Estil.

R/Tracta d' un retrat de grup informal, fet en una sala del palau. Per altre banda, sembla una instantània fotogràfica, és una pintura reial.

3.2 Amb quina finalitat es va pintar? Quina funció cumpleix?

R/ Per a fer un retrat a la cort reial, ja que Velázquez era el pintor de la cort.

3.3Quins elements de l'imaginari de l'època tradueix?

R/ Que tot s'adreça a un mateix punt, el rei (que és a darrere de tot), també la tècnica de pintura, i la expressió de sentiments de l' època

3.4 Qui encarregà l'obra?

R/ El rei

3.5 A qui s'adreçava l'obra?   

R/ A les nanes criades de la reina, les menines (menina en portuguès vol dir xicota)

3.6 Símbols

R/ No hi ha símbols

3.7 Quines influències artístiques s'hi poden observar?

R/ De Caravaggio, Tintoretto o Tiziano entre d'altres.

3.8 Obra figurativa o no?

R/ Si.

3.9Comunica sensació de força, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?

R/ No, es veu una imatge amb les menines i la cort reial.

3. 10 Si hi ha text, quina és la seva funció? Quina relació hi ha amb la imatge?

R/ No hi ha.

3.11 Quins recursos expressius s'han emprat per a persuadir el receptor? Quins valors vol transmetre?

R/ Per exemple la imatge del rei a radere de tot d'alguna manera transmet al receptor la sensació de volum. Vol transmetre una imatge al palau dels rei i els criats.

4. Conclusió    

R/ Les menines de Diego de Velázquez és una obra que va marcar una època, i sense dubtes una de les més famoses del Barroc i de la història de la pintura espanyola. Em sembla un gran quadre, i molt innovador.

     

El BARROC

">

Velázquez

">

Cinquecento: EL DAVID

EL DAVID

1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.

R/ El David.

1.2. Què s'hi veu?

R/ Mostra el David que s' està preparant per a la batalla contra Goliat

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

R/ Entre els anys 1501 i 1504.

1.4. Qui en va ser l'autor?

R/ Miquel Àngel.

1.5. On es troba o es trobava?

R/ A la Galleria dell'Accademia de Florència.

1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

R/ L'època del Renaixement es caracteriza per ser una de les grans aportacions a l'art i la cultura com el Quattrocento i Cinquecento. Aquesta obra és del Cinquecento.

2. Anàlisi Formal

2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?

R/És una estatua de 5,17 metres i pesa més de 5 tonelades, l'escultura es veu que sorprèn molt en persona.

2.2. Material utilitzat?

R/ Marbre blanc

2.3. Tècnica escultòrica?

R/ Es va fer servir la tècnica de la pedra tallada, consiteix en eliminar la pedra sobrant d’un bloc fins aconseguir la forma desitjada.

2.4. Forma/dimensions.

R/ Aquesta escultura fa 5'17 metres.

2.5. Tipologia.

R/ És una escultura del tipus de bult rodó.

2.6. Cromatisme?

R/ No, ja que només es distingeix un color: el del marbre.

2.7. Expressa moviment, repòs, força..?

R/ No expressa moviment, però està com si estigués a punt de fer un moviment, com si el pogués fer.

2.8. Com es disposen les parts de l'escultura?

R/ En una sola part.

2.9. Estil.

R/ És del Renaixement, els anys del Cinquecento.

2.10. Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?

R/ La representació de presonatges mitològics, la tècnica i material escultòric, la representació de moviment i repòs, la serenitat de les expressions, i la cura que fa Miquel Àngel respecte a cada petit detall.

3. Interpretació

3.1. Quin tema és?

R/ És religiós, ja que s’hi veu representat David, un ésser llegendari de la Bíblia.3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció compleix?

R/Amb la finalitat d’explicar una escena de la Bíblia.

3.3. Qui encarregà l'obra?

R/ L'Òpera del Duomo.

3.4. A qui s'adreçava l'obra?

R/ A la població, per a veure com era el David.

3.5. Símbols.

R/ Aquesta obra no té cap símbol.

3.6. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

R/Influències de l'Antiga Grècia.

3.7. Obra figurativa o no?

R/Sí, ja que no és falsa.

3.8. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?

R/Sensació d'estabilitat, tranquilitat, paciència, força, seguretat, poder, etc.

3.9 Conclusions:

R/ El David de Miquel Àngel és una escultura fascinant. No la he vist mai però tots els que l'han vist han quedat parats de les dimensions de la obra. Em diuen que té el cap molt gròs, però això és degut a que Miquel Àngel va intentar fer proporcional el cap per a que la gent el veiés més o menys com era realment. Sense dubte la escultura més famosa del Cinquecento, impressionant.

Anàlisi Quattrocento: Catedral de Florència

1. Documentació general:

1.1. Què és? Nom de l'edifici.

R/ La Catedral de Florència, es diu Santa Maria del Fiore.

1.2. Què s'hi veu?

R/ R/ Una gran cúpula juntament amb un campanar.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

R/ Es va començar a fer el 1296, i es va acabar el 1418, al Quattrocento italià

1.4. On es troba o es trobava?

R/ A Florència, Itàlia

1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

R/ Era una societat molt renovada degut al Quattrocento i el Renaixement, que va canviar les vides de cada ciutadà per complet. La església era la cosa més important per a la gent.

1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?

R/ En van ser tres: Arnolfo di Cambio, Giotto di Bondone, i el més famós Filippo Brunelleschi

2. Anàlisi formal:

2.1. Com és l'edifici?

R/ Té diverses parts ja que és molt gran. Una enorme façana amb representacions de la Bíblia, i tres grans portes de bronze, una cripta on s'hi troba la tomba de Brunelleschi, la enorme cúpula, de 45,6 metres de amplada (una de les més grans del món), i el gran campanar.

2.2. Aspectes diversos:

2.2.1. Materials utilitzats.

R/ Principalment maó, pedra i marbre són els materials utilitzats.

2.2.2. Tractament del mur.

R/ Va ser molt difícil construir-ho, va durar molts anys, i la cúpula es va construir amb una innovadora tècnica.

2.2.3. Sistema constructiu.
R/ Va ser un sistema constructiu autoportant, és a dir, que la gent no tenia màquines per a transportar el material, això va ser una de les raons de la gran duració de la construcció d'aquesta catedral.

2.2.4. Elements de suport.
R/ Els principals són el mur i la columna dòrica.

2.2.5. Elements suportats.
R/ Són la pedra i el marbre, amb que es van fer les parets, o la cúpula. 

2.2.6. Espai interior.
R/ L' interior de l'església és de creu llatina amb tres naus subjectades per tres pilars,que dónen una sensació com si hi cabés molta més cosa a dins de l'estructura. La paret interior de façana està liderada pel gran rellotge, i també cal destacar el fresc de Paolo Uccello del segle XV. A la basílica es conserven encara quaranta-quatre vidrieres dxe diferents colors originals,fetes sota la supervisió de Lorenzo Ghiberti, per artistes com Donatello, Andrea del Castagno i Paolo Uccello . En el fons de la catedral hi ha quatre absis, cadascún amb cinc capelles. A la part de darrere de l'absis hi ha l'altar dedicat a Sant Zanobi, primer bisbe de la ciutat. Dins està cobert de frescos.  Les parets que sostenen la cúpula contenen 8 estàtues dedicades als apòstols.

2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai.
R/  És un interior que sembla molt buit degut a que té un estil semblant al gòtic. És una església ''nua'', però d'alguna manera representa la vida religiosa en sí.

2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?
R/ És un espai unitari ja que uneix l'espai.

2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?
R/ La il·luminació és natural, i procedeix dels vidres.

2.2.6.4. Ornamentacions?
R/ Diversos dels artistes que van fer possible la construcció van posar mosaics i escultures a l'exterior.

2.2.7. Espai exterior.
R/ Té una façana i portes de bronze, i uns mosaics dels timpans. A la part alta de la façana una sèrie de nínxols alberguen als dotze apòstols, i al centre, la Verge amb el Nen. El campanar de Giotto, de 82 metres d'altura és la cosa que més sorpren de l'exterior.

2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions.
R/ Sónm mosaics i escultures religioses molt ben treballades per artistes del nivell de Donatello.

2.2.8. Què caracteritza l'estil?
R/ La seva forma i cromatització.

2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?
R/ Aquest edifici tenia l'amplada i alçada més grans que qualsevol estructura de l'època. Les dimensions són el què feien principalment especial a aquesta catedral.

3. Interpretació:

3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.
R/ És una catedral gòtica. Els colors i el seu estil gòtic són representatius i fan especial al gran Duomo.

3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?
R/ La seva finaitat era fer la coberta de una església medieval sense acabar.

3.3. Quin imaginari reflecteix?
R/ 

3.4. Qui encarregà l'obra?
R/ Al 1419, Giovanni de Bicci de Medici va encarregar la seva reconstrucció al gran arquitecte i escultor florentí Filippo Brunelleschi (1377-1446).

3.5. A qui s'adreçava l'edifici?
R/ Principalment als cristians, per a que poguéssin resar.

3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?
R/ Sí, la ideologia de que Déu és el centre de tot, i haviem d'anar a l'església sinó aniríem a l'infern.

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?
R/ Té alguns trets de l'arquitectura gòtica i del renaixement.

4. Conclusions.
R/ Aquesta és la primera gran obra arquitectònica del Quattrocento, i un patrimoni de la humanitat que crec que tothom hauria de visitar algun cop en la seva vida. Jo ho faré al viatge de fi de curs i tindré aquesta sort. Em sembla increïble les dimensions d'aquesta estructura i amb les condicions que ho van fer. Sense dubte, la humanitat pot fer genialitats com aquesta.