martes, 24 de marzo de 2015
miércoles, 18 de marzo de 2015
martes, 17 de marzo de 2015
El Modernisme
El Modernisme català
El
Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país
estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal de remarcar les
seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític,
en un període conegut com la "Renaixença" després d'una llarga depressió, on la principal raó va ser la dura derrota del 1714 i per culpa d'això, la pèrdua dels drets i institucions nacionals.
Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el liderat d'aquest moviment, que volia demostrar que l'art català tornava a néixer amb un nou moviment, el modernisme.
El paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir
el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca
d'una arquitectura nacional",
exposa la manera d'aconseguir una arquitectura moderna que reflecteixi
com és el caràcter nacional català.
Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental que es comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.
Aquestes noves tendències són evidents en les diferents arts com l'arquitectura (inclosos tot tipus d'edificis com la casa batlló), escultura (tant com a art independent, com a complement d'edificis), pintura, arts decoratives (amb materials com mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberteries, catifes, etc.), literatura i música.
El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas o Santiago Rusiñol (organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).
Molts artistes es reunien en bars per a parlar sobre tècniques que feien servir. Aquestes reunions també eren freqüentades per
artistes com Picasso -les seves pintures de les èpoques blava i rosa
estan considerades com modernistes-, Miquel Utrillo, Mir, Pichot i
altres.
La revista "Pèl i ploma" publicada per Ramon Casas va ser el portaveu del moviment a Barcelona.
Aquesta actitud col·lectiva de renovació artística i progrés va ser la base per a l'impuls d'un dels més brillants períodes de l'art català.
martes, 10 de marzo de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)