Egipte
Etapes:
- Aquestes són les etapes de l' art antic egipci:
- Prehistòria (Fa més de uns 10.000 anys), els primers pobladors ocupen la vall del Nil i es dediquen a l'agricultura i la ramaderia. Es creen 2 grans tipus de població: Un al delta del Nil (Baix Egipte), altre al sud del Nil (Alt Egipte)
- Imperi Antic (3100-2200 aC) el rei Menes uneix petits regnes de l'Alt i el Baix Egipte al voltant de l'any 3100 aC, és per això que se'l considera com el primer gran faraó. Destaquen els faraons següents, per haver construït grans piràmides:
- Kheops
- Kefren
- Micerí
- Imperi Mitjà (2100-1800 aC), els faraons van conquerir terres al sud d'Egipte.
- Imperi Nou (1600-1100 aC), destaquen els faraons Tuthmosis III i Ramsès II, ells van estendre l'imperi per l'Orient.
- Baix Imperi (fins el s. IV aC els últims anys van ser dominats per pobles estrangers, perses i grecs.
- Dinastia Ptolemaica (304-30 aC) Última etapa independent.
- Província de l'Imperi Romà (30 aC) Cleopatra (l'última reina d'Egipte) i Marc Antoni són derrotats a la batalla d'Àccium i Egipte es converteix en una província romana.
Arquitectura:
Les principals obres arquitectòniques van ser poblats, ciutats, temples i com no les piràmides.
LES PIRÀMIDES
- Els egipcis creien que després de la mort hi havia una altra vida. Per conservar els cossos per a la nova vida els convertien en mòmies, després les guardaven en un sarcòfag i l'enterraven en una tomba.
- Els faraons es van fer enterrar en piràmides per poder fer aquest últim viatge a aquesta segona vida. Abans d'anar a l'altra vida creien que havien de passar el judici de la deessa Osiris.
- Tipus de tombes:
- Mastaba: Edifici amb una única planta en forma troncopiramidal i a sota altra planta amb les cambres funeràries (una per la sarcòfag, altra per a les imatges i objectes del mort, i una tercera per les ofrenes)
- Piràmides: Hi han diversos tipus, la primera sorgir a partir d'una successió de mastabes superposades en forma d'escales. A partir d'aquesta es van fer romboidals, escalonades, ...
- Hipogeus: Eren tombes excavades a l'interior d'una muntanya, amb la cambra camuflada per protegir-les dels lladres de tresors.
ESCULTURES
CARACTERÌSTIQUES
L'escultura egípcia constitueix un capítol molt interessant en les seves dues parts :
L'escultura egípcia constitueix un capítol molt interessant en les seves dues parts :
- Escultura exempta
- Escultura de relleu
Les dues tenen pràcticament les mateixes característiques .
- L' escultura egípcia reflecteix la supervivència . Reflecteix a Déu i en algunes escultures s' hi veuen les pràctiques religioses
- El lloc d'ubicació és fonamentalment en les tombes del temple.
- El lloc d'ubicació és fonamentalment en les tombes del temple.
- Probablement
també hi havia en els palaus , però no com a element de supervivència
sinó simplement com a element d'ornamentació .
Les
característiques principals són aquestes:
· Mantenen un caràcter de rigidesa , hieratisme , són molt estàtiques . Això és una manera de transmetre la permanència ( volen mantenir o fixar la vida ) . Quan hi ha representat un episodi són escenes relacionades amb la transitorietat . Això es veu en les escultures dels servidors , els nobles i sobretot del faraó , molt hieràtic .
. En l'escultura de ple volum s'eviten tota mena de sortints per evitar el risc de trencaments .
. Totes obeeixen el principi o la llei de la frontalitat ( formulada pel danès Lange al segle XIX ) , són escultures molt frontals , molt simètriques . Això es mantindrà en l'Antiguitat fins a Grècia .
. Hi ha una gran geometrització , l'estàtua s'articula amb plans horitzontals i verticals , de forma octogonal .
. Els materials més normals són el granit , el basalt i la calcària . També s'utilitzava la fusta o , si són petites , altres materials nobles , com l'ivori . Pel faraó s'utilitzaran els materials més nobles .
. Especialment les de fusta i les de calcària se solien policromar i poden portar materials incrustats , sobretot en els ulls , per donar més vida a l'escultura .
. La mida és variable , hi ha algunes grans , altres de mida natural i altres petites , però sí es busca una certa proporció , mai hi ha membres que desentonin , fins i tot en les estàtues colossals .
. Realisme , encara que va cap a l'idealisme en moltes ocasions . Són retrats molt veraços d'animals i del faraó , encara que si escau es solen evitar els defectes .
. Actitud de calma i equilibri . Això també està relacionat amb el hieratisme i ens portaria a una certa monotonia
. Poden estar decorats amb jeroglífics , sobretot en les vestidures oa la base sobre la qual es recolzen , el que en moltes ocasions permet identificar la figura .
. Els relleus solen ser baixos relleus , que solen estar sempre policromats . Van a tenir una major mobilitat que les estàtues , encara que amb un moviment rígid , una mica convencional . Aquests relleus es regeixen per la llei de la màxima claredat : es veu la figura en relleu com si la veiéssim des de diferents punt de vista ( ulls i tors de front , resta del cos de perfil ) .
. L'escultura d'embalum es pot dividir en tres grups :
· Mantenen un caràcter de rigidesa , hieratisme , són molt estàtiques . Això és una manera de transmetre la permanència ( volen mantenir o fixar la vida ) . Quan hi ha representat un episodi són escenes relacionades amb la transitorietat . Això es veu en les escultures dels servidors , els nobles i sobretot del faraó , molt hieràtic .
. En l'escultura de ple volum s'eviten tota mena de sortints per evitar el risc de trencaments .
. Totes obeeixen el principi o la llei de la frontalitat ( formulada pel danès Lange al segle XIX ) , són escultures molt frontals , molt simètriques . Això es mantindrà en l'Antiguitat fins a Grècia .
. Hi ha una gran geometrització , l'estàtua s'articula amb plans horitzontals i verticals , de forma octogonal .
. Els materials més normals són el granit , el basalt i la calcària . També s'utilitzava la fusta o , si són petites , altres materials nobles , com l'ivori . Pel faraó s'utilitzaran els materials més nobles .
. Especialment les de fusta i les de calcària se solien policromar i poden portar materials incrustats , sobretot en els ulls , per donar més vida a l'escultura .
. La mida és variable , hi ha algunes grans , altres de mida natural i altres petites , però sí es busca una certa proporció , mai hi ha membres que desentonin , fins i tot en les estàtues colossals .
. Realisme , encara que va cap a l'idealisme en moltes ocasions . Són retrats molt veraços d'animals i del faraó , encara que si escau es solen evitar els defectes .
. Actitud de calma i equilibri . Això també està relacionat amb el hieratisme i ens portaria a una certa monotonia
. Poden estar decorats amb jeroglífics , sobretot en les vestidures oa la base sobre la qual es recolzen , el que en moltes ocasions permet identificar la figura .
. Els relleus solen ser baixos relleus , que solen estar sempre policromats . Van a tenir una major mobilitat que les estàtues , encara que amb un moviment rígid , una mica convencional . Aquests relleus es regeixen per la llei de la màxima claredat : es veu la figura en relleu com si la veiéssim des de diferents punt de vista ( ulls i tors de front , resta del cos de perfil ) .
. L'escultura d'embalum es pot dividir en tres grups :
- escultura del faraó
- escultura cortesana
- escultura popular .
Entre les dues primeres les diferències són mínimes , però la popular si és molt diferent .
A) Estatuaria funeraria i
religiosa
- La
característica fundamental de la estatuaria egipcia es su carácter funerario y
religioso, por lo que solamente la encontraremos en las tumbas y en los
templos y su temática girará siempre en torno a estos aspectos, incluso
cuando se trate de escenas familiares y de la vida cotidiana, típicas de los
relieves.
- La estatuaria
hallada en las tumbas se limitará casi exclusivamente los retratos como
soporte del alma, "ka" siendo su finalidad ser el soporte material
del alma del difunto; pero también podemos encontrar ejemplos de sirvientes o
figurillas realizando tareas cotidianas de servicio al difunto en la otra
vida . Los relieves de los enterramientos suelen tener esta última
temática también, junto con representaciones de dioses y del difunto
realizando diversas actividades, como por ejemplo ofreciendo o recibiendo
ofrendas (fig. 51).
- En el caso de
los templos las esculturas de bulto redondo serán representaciones del faraón o de las principales divinidades
del panteón egipcio . Lo mismo ocurrirá con los relieves que decoran estos
edificios, junto con escenas narrativas de todo tipo, aunque en
este caso lo más habitual es encontrar escenas conmemorativas de las hazañas
realizadas por el faraón que las mandó hacer.
B) Hieratismo, ley de
frontalidad y otros arcaísmos
- Los escultores
egipcios buscaron desde el principio, deliberadamente, un canon ideal del
cuerpo humano, que una vez encontrado mantuvieron durante siglos. La
característica fundamental de la representación de la figura humana en Egipto
es su marcado hieratisrno, apreciable en la solemnidad y el estatismo de las
actitudes, en la rigidez y falta de naturalidad en el movimiento de sus
miembros, en definitiva, no consiguen hacernos olvidar la naturaleza pétrea
de las esculturas al faltarles vitalidad aunque como podernos observar en la imagen
el canon y el prototipo de belleza ideal, tanto masculino como femenino, es
ya plenamente moderno y occidental...
- Otro arcaísmo
de la escultura egipcia se aprecia en la llamada ley de frontalidad: en las
esculturas de bulto redondo existe generalmente un único punto de vista, frontal,
los brazos se sitúan, rígidos, pegados a los costados, la nuca parece rígida,
la cabeza está en una posición central, etc. (ver fig. 56); en el caso de los
relieves, además de ser válido lo dicho hasta ahora, es característica la
distribución de las diferentes partes del cuerpo siguiendo un esquema fijo,
torso de frente y extremidades y cabeza de perfil (fig. 57: Detalle de la Capilla de Hathor con
Tutrnés III oferente ante el dios Amón).
- Para finalizar
con este apartado referido al carácter arcaico de la plástica egipcia debemos
mencionar la fuerte geometrización de sus formas, como se puede apreciar
tanto en las estatuas de bulto como en los relieves, sobre todo al analizar
las distintas partes de la anatomía que las forman independientemente (ver
fig. 56 y 57), y otros arcaísmos como la inexpresividad de los rostros y las
actitudes, los ojos almendrados, etc.
C) Composición y perspectiva en
los relieves y pinturas
- Tanto en los
grupos escultóricos, como en el relieve y la pintura, ya que ésta posee
muchas de las características de aquel, aunque sin olvidar que algunas de
ellas son diferentes en ambos casos, como la captación del movimiento en la
pintura y no en el relieve, generalmente se rehuye cualquier efecto de
profundidad, si acaso se sitúan de una forma muy rudimentaria unas figuras
detrás de otras, repitiendo generalmente el mismo perfil de la figura en
cuestión varias veces (fig. 58), o aplicando la perspectiva caballera, que
consiste en representar a un tamaño menor las figuras que se supone están en
un plano más alejado (fig. 59).
- Las
composiciones son casi siempre extremadamente sencillas, consistiendo en la
yuxtaposición de las figuras unas junto a otras en la misma posición o
actitud, en el mismo plano o superpuestas en varios niveles, en este caso
siempre separados por líneas que les sirven de base, como si se tratase de
viñetas (fig. 60).
D) Representación de las figuras
masculinas y femeninas
- Dentro de las
características generales de la escultura egipcia, tanto si se trata de bulto
redondo o de relieve, conviene hacer un repaso de las distintas formas en las
que aparecen representadas las figuras masculinas o femeninas (ver en
diversas figuras del tema ...).
- La figura
femenina se representará, con pequeñas variaciones estilísticas según la
época, siempre con vestidos de lino muy ceñidos, que dejan traslucir las
formas anatómicas y detalles del sexo, ligeros y casi transparentes. Los
peinados serán muy variados y de características distintas en cada período,
pelucas cortas o largas, lisas o rizadas, el llamado tocado hathórico, etc.
- Las figuras
masculinas, en concreto el faraón, aparece siempre con la cabeza cubierta,
desde el Imperio Antiguo con la corona blanca del Alto Egipto, la corona roja
del Bajo Egipto, la doble corona o el velo de lino denominado
"nemes", principalmente; y a partir del Imperio Medio y, sobre
todo, del Imperio Nuevo se añaden nuevos tocados como la modalidad inflada y
con coleta del "nemes", el llamado velo "khat", o la
corona metálica azul, en realidad una especie de casco de batalla del faraón,
denominada tiara "khepresh".
- A estos
elementos se añaden otros, también propios y exclusivos de la realeza o la
divinidad, como la cobra o "uraeus" real y la barba postiza. Para
terminar con la forma de representar al faraón decir que generalmente aparece
cubierto con el típico faldellín plisado, aunque también puede aparecer en
ocasiones con el manto del "hebsed" o lo puede hacer con distintos
tipos de túnicas.
- Por último,
mencionar la forma en que se representa a otras figuras masculinas o
femeninas, ajenas a la realeza, que es muy variada, pudiendo aparecer
cubiertas con multitud de vestidos y tocados diferentes, o ausencia total de
éstos, por tanto incluso desnudas o calvas.
3. EVOLUCIÓN DE LA ESCULTURA
EGIPCIA
- A continuación
vamos a ver algunos de los ejemplos más importantes y representativos de cada
período y las excepciones más relevantes a esas generalidades comunes a la
mayoría de las obras.
3.1. Imperio Antiguo
A) Representaciones del faraón
- Durante el
Imperio Antiguo se aprecia el proceso de divinización del faraón en la forma
de representarlo escultóricamente, sin olvidar la misión de estas estatuas
como soportes del "ka" del difunto, de ahí la mezcla de hieratismo
con el hecho de que se trate de verdaderos retratos, aunque ciertamente en
estos casos relativamente idealizados.
- Los ejemplos
más característicos de esta etapa son: la Estatua
sedente de Zoser en Sakkara (detalle en fig. 49), la Estatua de Kefrén en el Cairo.
B) Otras representaciones
escultóricas
- Las
representaciones escultóricas diferentes a la figura del faraón se
caracterizan, durante el Imperio Antiguo, por una mayor libertad y por un
menor rigor "oficial" en su ejecución, siendo más naturales las
expresiones y actitudes y menos idealizadas las anatomías de los cuerpos,
podemos hablar casi de una etapa de "realismo" en la estatuaria
egipcia.
- Los ejemplos
más representativos de este tipo son la talla en madera de Kaaper, de hacia
el 2.500 a. C. y el Escriba sentado del Louvre, figuras que nos acercan a una sociedad
burocratizada, en la que los funcionarios desempeñan funciones importantes.
C) Relieves
- Los primeros
relieves son de época predinástica, mangos de marfil de cuchillos de sílex,
como el Cuchillo ceremonial de
Gebel-el-Arak (fig. 65), ya se aprecian las características posteriores
junto con evidentes arcaísmos.
- Relacionadas
con la escultura oficial estarían las estelas con los nombres de faraones,
como la Estela del Faraón Serpiente
(fig. 66) y las placas de pizarra decoradas con relieves que narran las
hazañas de los faraones de la Época Tinita. Por último
mencionar los relieves con escenas de la vida egipcia que decoran las tumbas
Etapas
3.2. Imperio Medio
- Tras la fase de
anarquía política y de decadencia artística del Primer Periodo Intermedio, la
estatuaria va a recuperar parte de su antiguo esplendor durante el Imperio
Medio
- El arte se va a
acercar ahora a la realidad cotidiana, .captando los sentimientos y gran
diversidad de expresiones, por lo que se pondrá de moda todo lo relacionado
con la vida diaria, como podemos apreciar en las numerosas figurillas de
madera policromadas encontradas en las tumbas
3.3. Imperio Nuevo
- Tras el Segundo
Período Intermedio las estatuas del faraón, numerosas y conocidas, serán muy
formalistas y repetirán los modelos antiguos, volviendo al academicismo
oficial y a la frialdad en la forma de representarlos, tanto antes como
después del breve paréntesis del reinado de Akenatón. Superpuestos a estos
arcaísmos podemos apreciar nuevos elementos como el "uraeus", el
"khepresh" y largas túnicas, como Ramsés II el grande. Sí es verdad, sin embargo, que también en este período
podemos apreciar algunos ejemplos derivados del naturalismo de la estatuaria
del Imperio Medio.
- Debemos destacar
en este apartado un tipo muy característico, las estatuas colosales de los
faraones guerreros e imperialistas de este período, de hasta 20 metros de
altura pese a aparecer en posición sedente, que se situaban ante los pilonos
de los templos, del Templo funerario de Amenofis III, y las de Ramsés II en los Templos de Luxor. Evidentemente la grandeza de la estatua está en relación con el poder
del faraón.
- De esta época
también datan los relieves que decoran los muros y pilonos de los grandes
conjuntos templarios de Karnak y Luxor, que generalmente narran las hazañas
bélicas de estos faraones, como la Batalla
de Seti I de uno de los pilonos del Templo de Karnak,
además destacan sobre todo las escenas de la Expedición al Punt del Templo de la Reina Hatshepsut en
Deir-el-Bahari, las diversas representaciones de la Batalla de Kadesh de Ramsés II y la Cacería de toros bravos de Ramsés III en el Templo de Medinet Habu.
3.4. Período de Akenaton
- Durante el
período que gobernó el faraón revolucionario Akenatón las reformas por él
introducidas no se limitaron exclusivamente a los campos social, político y.
religioso, sino que también afectaron de forma decisiva y original a la
plástica egipcia, que va a adquirir una extraordinaria dulzura y naturalismo. La escultura atraviesa una etapa decisiva, en la que se
renuevan las técnicas, los temas y la sensibilidad con la que éstos se
tratan.
- Ejemplos de
esta revolución artística los encontramos en los relieves, que representan
escenas de la vida diaria con un intenso realismo, no rehuyendo el
tratamiento de los aspectos menos agraciados y desagradables de las figuras
del faraón y su familia, como el vientre y las caderas hinchadas y los brazos
deformados y larguísimos, algo impensable en cualquier otro momento. Este realismo exagerado hasta la caricatura también lo encontramos en
esculturas de bulto redondo.
3.5. Períodos Saíta, Alejandrino
y Romano
- En esta etapa
se va a imponer el canon helénico en Egipto, como ocurrirá en el resto de la
cuenca del Mediterráneo, siendo el ejemplo escultórico más representativo la
llamada Cabeza verde (fig. 79), del
Período Saíta.
- En otros casos
se intenta una síntesis de las características escultóricas griegas y
egipcias, como en la estatua de Alejandro
Magno del Museo de El Cairo (fig. 80), pero el experimento ciertamente no
fue muy afortunado.
LA PINTURA EGIPCIA
- La pintura egipcia en muchas
ocasiones no tiene una existencia autónoma, ya que suele emplearse para
policromar los bajorrelieves, por lo que sus características
generales son casi idénticas a las de los relieves.
- Solamente añadir la importancia
que aquí tiene el dibujo, una nítida línea negra que delimita las siluetas,
la utilización de colores intensos y contrastados para rellenarlas.
- Y como característica exclusivas
de la pintura, el mayor movimiento y dinamismo de figuras y composiciones
respecto a lo visto en los bajorrelieves, y un cierto naturalismo y
elegancia en su tratamiento
- La pintura al fresco egipcia sí
es un apartado importante y exclusivo a la hora de estudiar la decoración de
los hipogeos del Imperio Nuevo, ya que esta técnica es casi la única
utilizada. También muy característica es la decoración
pictórica de papiros, generalmente con escenas de "El libro de los
muertos"
5. LA ORFEBRERÍA: EL TESORO DE
TUTANKHAMON
- Capítulo
importante dentro del arte egipcio es el de la orfebrería, siendo el hallazgo
más importante el Tesoro de la Tumba de
Tutankhamón , del que destacan, aparte de muebles, joyas,
carros de guerra y objetos de todo tipo, las siguientes piezas: un Trono de oro y pedrería con
el respaldo decorado con relieves del estilo de su predecesor Akenatón; los
diversos Sarcófagos (fig. 85),
encontrados unos dentro de los otros y por tanto de diversos tamaños.
Características pintura egipcia
-
En el interior de templos y tumbas.
-
Temas profanos y religiosos.
- Su objetivo principal: Dar información (sobre su vida diária)
- Se pintaban sobre piedra o madera preparada y blanqueada con una capa fina de guijo.
- Figuras planas,sin relieve,las cuales se cobinan las representaciones de cara y de perfil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario